Història de Fira de Barcelona

 

Al llarg de tot el segle XIX la puixança econòmica de Barcelona i de Catalunya es va reflectir en diverses fires com l'Exposició General de Barcelona (1844), Exposició d'Indústria, Arts i Oficis (1860), l'Exposició General Catalana (1871) o l'Exposició de Productes Catalans (1877).

No obstant, l'Exposició Universal de 1888 va tenir un significat molt especial per la projecció internacional de Barcelona, la seva eclosió com a metròpolis i l'inici de la moderna activitat firal. L'Exposició va ocupar 450.000 m2 i va ser visitada per 2,5 milions de persones al llarg de cinc mesos.

L'aspiració de Barcelona de comptar amb una fira permanent no es va poder materialitzar fins el 1920 gràcies a la iniciativa conjunta de la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya, però ja en anys anteriors s'havien celebrat manifestacions molt destacades com el Saló Internacional de l'Automòbil el 1919.

 

1920 - 1936

-1920. La primera fira de mostres barcelonina, celebrada encara al recinte del Parc de la Ciutadella, és també l'embrió del Saló de la Moda institucionalitzat anys després.

-1923. Neix l'Exposició Internacional del Moble i la Decoració i l'Exposició de la Tècnica de l'Edificació, considerades antecedents de l'actual Construmat.

-1929. Es materialitza la vella aspiració de realitzar una gran mostra de les indústries elèctriques amb l'Exposició Internacional de Barcelona que, malauradament, arriba en temps de crisi econòmica mundial. Malgrat això, hi participen més de 40 països i el llegat per a la ciutat, des del punt de vista urbanístic i de la modernització general, és inqüestionable.

-1932. Es dóna un pas molt significatiu amb la constitució oficial de la societat Fira Internacional de Barcelona, declarada d'utilitat pública per la Generalitat republicana i que, l'any següent, reprèn la celebració de les fires de mostres.

- 1936. Les cites anuals de la indústria i els serveis durant el mes de juny (la Fira mostra per primer cop al país un aparell de televisió) es veuen truncades a causa de la guerra civil espanyola.

 

1942 - 1970

-1942. Es reprèn l'activitat firal en un marc econòmic i polític molt difícil. La Fira és  considerada pels seus promotors, Ajuntament i Cambra de Comerç, com una oportunitat per reactivar l'economia i una finestra oberta al món.

La Fira de Mostres del mes de juny és, durant molts anys, un autèntic esdeveniment social a Barcelona, ja que permet conèixer nous productes alimentaris i innovadores maneres d'entendre el comerç, el transport, la feina de la casa o l'organització del treball: des de la Coca Cola i el Seat 600 al modern concepte de supermercat, els rellotges digitals o els primers ordinadors per a empreses.

Ben aviat, però, s'obren pas les seccions especialitzades, que amb els anys han de convertir-se en salons monogràfics. Al compàs de la liberalització, la tendència a l'especialització esdevé imparable.

-1954. Celebració del  primer Saló de l'Envàs i l'Embalatge.

-1960. Naixement del Saló del Viatge, l'Esport i el Turisme i del saló FIPAG, dedicat al paper i les arts gràfiques.

-1961. Primera edició d'Hogarotel-Expohogar i Saló Nacional de la Confecció.

-1962. Fira Tècnica Nacional de Maquinària Tèxtil.

-1963. Saló Nàutic Internacional, Llotja Tèxtil d'Espanya, Saló de la Imatge - Sonimag (1963), Festival de la Infància.

-1965. Setmana de la Química Cosmètica i Expo Química, Graphispack.

-1966. El Saló de l'Automòbil s'independitza de la Fira de Mostres de juny.

-1972. Celebració de la primera edició d'Hispack.

-1974. Amb el primer saló del gènere de punt, Fira de Barcelona arriba a una vintena de salons monogràfics.

-1975. Primera exposició d'Antiquaris i Expo Avícola.

-1976. Neix Alimentaria.

-1977. Neix Hostelco.

 

1979 - 2000

-1979. Constitució dels òrgans de govern de la institució ajustats a la nova realitat dels ajuntaments democràtics.

Creació progressiva de nous salons d'acord amb les noves necessitats socials i empresarials i que confirmen la tendència iniciada molts anys abans cap al saló especialitzat o monogràfic, especialment de caire professional.

Destaquen, entre d'altres: Construmat i Expominer (1979), Vehicle d'Ocasió (1980), Saló del Còmic (1981), Caravaning (1989), Saló Mediterrània (antecedent del saló del Turisme, 1990), Sonimag Foto (1991), Saló de la Piscina (1994), Maquitec (1996), Ecomed/Pollutec (antecedent d'Ecocity i posteriorment Smart City), Barcelona Meeting Point (1997), Saló Internacional de la Logística (1999).

-1991. Celebració, com a conseqüència de l'esmentada especialització, de la darrera edició de la Fira de Mostres de juny amb caràcter generalista.

-1992. Conversió de les instal·lacions de Fira de Barcelona en principal centre d'operacions de l'organització dels Jocs Olímpics.

-S'adopten diverses mesures relacionades amb la creació de nous espais firals i millora dels existents:

• Remodelació del Palau de Congressos el 1993.
• Creació de Fira 2000 S.A. com a entitat encarregada de la construcció del nou recinte firal de Gran Via (1993).
• Inauguració de la primera fase del recinte de Gran Via amb una superfície útil d'exposició de 33.800 m2 (1995).

-Durant la darrera dècada d'aquest període Fira de Barcelona viu una complexa situació, derivada en part de la competència d'altres recintes firals espanyols, del nou fenomen de la globalització i de la manca de consens institucional al voltant del projecte firal.

 

2000 - 2011

-2000. "Refundació" de Fira de Barcelona amb la incorporació de la Generalitat de Catalunya als òrgans de govern, -junt amb l'Ajuntament de Barcelona y la Cambra de Comerç de Barcelona- i adopció d'un sistema de gestió basat en la participació empresarial a través del Consell d'Administració i una direcció professional i independent. Voluntat de complir el seu paper de plataforma d'activitat i promoció econòmica per a les empreses i la seva projecció internacional i generadora de riquesa per a Barcelona, Catalunya i Espanya. Tot això s'ha traduït en un important i sòlid creixement de l'activitat i dels resultats econòmics de la institució.

-2001. Creació d'Alimentaria Exhibitions, joint venture entre Fira de Barcelona i Reed Exhibitions per assegurar la continuïtat d'Alimentaria, una de les mes importants fires alimentàries del món, a Barcelona, així com Barcelona Tecnologies de l'Alimentació, Bta. Aprovació del Pla Estratègic 2001-2010 centrat en la millora dels espais firals, l'acabament del recinte de Gran Via, l'augment de l'oferta de serveis, la projecció internacional, creació de Fira online i aprofitament de les sinèrgies amb la ciutat de Barcelona.

-2003. L'arquitecte japonès Toyo Ito guanya el concurs internacional convocat per al disseny del conjunt del recinte de Gran Via, el seu entorn i les torres firals.

-2006. Formulació d'un nou pla estratègic 2006-2015 que afegeix com a noves prioritats la captació de grans salons i congressos internacionals, la innovació i la qualitat, i referma l'aposta per la internacionalització.

Fruit d'aquesta política d'atracció de grans esdeveniments internacionals, Fira de Barcelona acull Mobile World Congress (telefonia mòbil) i EIBTM (turisme de negocis), els Congressos mundial i europeu de Cardiologia (2006, 2009), Carbon Expo (2009), ITMA (2011), així com el saló de moda urbana i contemporània, Bread&Butter, que després de quatre anys i vuit convocatòries va tornar a la seva ciutat d'origen, Berlín, el gener de 2009.

-2007. Inauguració oficial del recinte de Gran Via que té una superfície de 200.000 m2 bruts d'exposició. Juntament amb el recinte de Montjuïc, Fira compta amb 365.000 m2, una de les mes grans superfícies firals d'Europa.

-2008. Inauguració de la planta fotovoltaica sobre la coberta del recinte de Gran Via. Es tracta de la sisena explotació solar més gran del món, ubicada sobre cobertes i una de les més grans d'Espanya. És un exemple de l'aposta de Fira per la sostenibilitat i el medi ambient.
L'aportació de Fira a l'economia de la ciutat i el seu entorn es valora en uns 2.500 milions d'euros.

-2008-09. Creació de nous salons vinculats als sectors emergents internacionals i al país: BCN Rail (indústria ferroviària), HiT/BIZ (innovació i emprenedoria); The Brandery (moda urbana contemporània centrat en les marques), entre d'altres.

-2010. Fira revisa el seu pla estratègic per avançar-se a les exigències futures del mercat, sobre la base de reforçar el posicionament dels seus salons, potenciar la innovació i donar un nou impuls al negoci internacional.

-2011. El recinte de Gran via s'amplia en dos nous pavellons que afegeixen 40.000 m2 bruts d'exposició. En total, Fira té 405.000 m2 expositius. La inversió al recinte de Gran Via supera els 900 milions d'euros.

Barcelona serà Mobile World Capital per al període 2012-2018, en guanyar el concurs internacional convocat per la GSM Association, que representa els interessos del sector, i imposar-se a Milà, Munic i París. A més d'acollir el Mobile World Congress -que se celebra a Fira des del 2006- la ciutat es convertirà en referent mundial, en centre tecnològic i cultural permanent per a impulsar el teixit industrial ja existent, crear noves oportunitats de negoci i atorgar visibilitat al potencial de la comunicació mòbil.

Se celebra ITMA, la fira de maquinària i tecnologia tèxtil més gran del món amb més de 1.350 empreses de 45 països i 100.000 visitants. Es tracta del primer esdeveniment que ocupa la totalitat del recinte de Gran Via.

Durant el 2011, Fira posa en marxa el desenvolupament de noves oportunitats de negoci a l'exterior, en especial a l'Àsia i l'Amèrica Llatina, anunciant la presència d'un pavelló d'Hostelco, l'abril del 2012, a la fira Hotelex de Xangai i la possibilitat de celebrar Construmat China a Beijing el 2013 juntament amb el Consell Xinès per a la Promoció del Comerç Internacional.

S'anuncia, així mateix, per al 2012 la primera edició de Seafood Barcelona, rèplica de la fira més important del món sobre comercialització de productes de pesca, la European Seafood Exposition, amb seu a Brussel·les. Es treballa també en la celebració de Delicioso Spain, un nou saló sobre gastronomia, enologia i restauració espanyola, a la tardor, en el marc del Wine for Asia de Singapur.